0
00:00:00,000 --> 00:00:02,000
D'entrada

1
00:00:07,000 --> 00:00:09,000
Soc l'Eduard Nepasaban,

2
00:00:09,000 --> 00:00:11,000
soc alpinista,

3
00:00:12,000 --> 00:00:14,000
soc la primera dona del món que va aconseguir

4
00:00:14,000 --> 00:00:16,000
les 14 muntanyes més altes de la Terra,

5
00:00:16,000 --> 00:00:18,000
el que li diuen els 14 8.000.

6
00:00:18,000 --> 00:00:22,000
Al principi vaig ser membre de moltes expedicions,

7
00:00:22,000 --> 00:00:24,000
després vaig liderar les meves pròpies expedicions.

8
00:00:25,000 --> 00:00:27,000
Però no ens enganyeu, o no ens enganyem.

9
00:00:28,000 --> 00:00:29,000
La vida no és així de fàcil.

10
00:00:30,000 --> 00:00:34,000
Hi ha moments bons i hi ha moments no tan bons.

11
00:00:34,000 --> 00:00:36,000
L'any 2004,

12
00:00:36,000 --> 00:00:40,000
vaig tenir l'oportunitat de ser membre d'una expedició molt important,

13
00:00:40,000 --> 00:00:42,000
d'una muntanya que crec que és,

14
00:00:42,000 --> 00:00:45,000
avui dia, després d'haver fet les 14 8.000,

15
00:00:45,000 --> 00:00:48,000
la més difícil del món, el K2.

16
00:00:49,000 --> 00:00:52,000
L'any 2004, jo havia fet sis muntanyes d'8.000 metres,

17
00:00:52,000 --> 00:00:55,000
però el K2 no entrava dins dels meus plans.

18
00:00:56,000 --> 00:00:57,000
Per què no?

19
00:00:57,000 --> 00:01:00,000
Perquè jo havia llegit que era la muntanya més difícil del món.

20
00:01:01,000 --> 00:01:04,000
Jo havia llegit que la gent que anava allà,

21
00:01:04,000 --> 00:01:06,000
de quatre persones que arribaven a la cumbra,

22
00:01:06,000 --> 00:01:10,000
només baixaven amb vida tres al campament base.

23
00:01:10,000 --> 00:01:13,000
Però quan et diuen que pots prendre part

24
00:01:13,000 --> 00:01:16,000
d'una expedició tan bona, és una gran oportunitat.

25
00:01:17,000 --> 00:01:20,000
Estic segura que tots tenim un K2 a la nostra vida.

26
00:01:21,000 --> 00:01:24,000
I davant de muntanyes com el K2, podem agafar dos rols.

27
00:01:24,000 --> 00:01:26,000
Un rol és el rol de víctimes.

28
00:01:27,000 --> 00:01:28,000
I com som les víctimes?

29
00:01:29,000 --> 00:01:33,000
Som persones que em poso dins del sac, que diem...

30
00:01:33,000 --> 00:01:35,000
No, com aniré al K2?

31
00:01:35,000 --> 00:01:39,000
Però si mira, si tothom que va al K2 té problemes.

32
00:01:39,000 --> 00:01:42,000
I, a més, amb aquella gent que eren tan bones alpinistes,

33
00:01:42,000 --> 00:01:44,000
com aniré amb aquests?

34
00:01:44,000 --> 00:01:47,000
O podem agafar un altre rol, el de protagonistes,

35
00:01:47,000 --> 00:01:49,000
i el de dir... Per què no?

36
00:01:49,000 --> 00:01:50,000
Ho intentaré.

37
00:01:50,000 --> 00:01:54,000
Entrenaré més que els anys anteriors, però jo aniré al K2,

38
00:01:54,000 --> 00:01:56,000
perquè això és una oportunitat.

39
00:01:56,000 --> 00:01:59,000
Per això crec que davant dels nostres K2

40
00:01:59,000 --> 00:02:02,000
hem de tenir aquest rol de protagonistes.

41
00:02:03,000 --> 00:02:05,000
Us deia, aquella expedició no va ser fàcil.

42
00:02:06,000 --> 00:02:09,000
Jo, d'aquella expedició, vaig tornar amb congelacions.

43
00:02:09,000 --> 00:02:13,000
I, conseqüència d'aquell descens,

44
00:02:13,000 --> 00:02:15,000
a mi em van amputar dos dits als peus.

45
00:02:15,000 --> 00:02:17,000
Jo tenia 31 anys.

46
00:02:18,000 --> 00:02:21,000
I em vaig començar a plantejar moltes coses i moltes preguntes.

47
00:02:21,000 --> 00:02:24,000
Em preguntava, Edurne, què estàs fent amb la teva vida?

48
00:02:26,000 --> 00:02:28,000
Alpinisme, però d'això no vius.

49
00:02:29,000 --> 00:02:32,000
I vaig començar a mirar el meu entorn i deia,

50
00:02:32,000 --> 00:02:35,000
les meves amigues amb 31 anys estaven casades,

51
00:02:36,000 --> 00:02:37,000
tenien fills,

52
00:02:38,000 --> 00:02:41,000
havien estudiat una carrera i totes tenien, més o menys,

53
00:02:41,000 --> 00:02:42,000
la seva vida orientada,

54
00:02:43,000 --> 00:02:46,000
i vaig caure en l'agulla més negre que una persona pot caure.

55
00:02:46,000 --> 00:02:50,000
Vaig estar malalta per depressió durant un any.

56
00:02:51,000 --> 00:02:53,000
Si veieu, la meva carrera esportiva

57
00:02:53,000 --> 00:02:55,000
comença amb la primera cimera l'any 2001,

58
00:02:56,000 --> 00:02:58,000
acaba amb l'última cimera l'any 2010,

59
00:02:58,000 --> 00:03:02,000
però l'any 2006 no hi ha cap 8.000

60
00:03:02,000 --> 00:03:04,000
dins la meva carrera esportiva. Per què?

61
00:03:04,000 --> 00:03:07,000
Perquè Edurne Passaban està quatre mesos en un hospital.

62
00:03:08,000 --> 00:03:12,000
Però crec que de tot se'n surt, amb ajuda.

63
00:03:13,000 --> 00:03:14,000
Crec en els metges,

64
00:03:14,000 --> 00:03:17,000
que són els que em van ajudar a sortir l'any 2006 d'allà,

65
00:03:18,000 --> 00:03:20,000
i, sobretot, en la família i els amics.

66
00:03:21,000 --> 00:03:23,000
L'any 2007, els meus companys van dir,

67
00:03:23,000 --> 00:03:27,000
deixa't de ximpleries i anem a tornar a l'Himàlaia.

68
00:03:28,000 --> 00:03:30,000
Jo, imagina't, en la situació que estava,

69
00:03:30,000 --> 00:03:32,000
tornar a l'Himàlaia era l'últim. Per què?

70
00:03:33,000 --> 00:03:37,000
Perquè a la muntanya, jo culpava a la muntanya de la meva situació.

71
00:03:38,000 --> 00:03:42,000
Li culpava que jo no tinc una vida com els altres,

72
00:03:42,000 --> 00:03:44,000
jo no soc com les meves amigues, a mi m'agrada la muntanya,

73
00:03:44,000 --> 00:03:49,000
però, és clar, quan vinc aquí no tinc res del que tenen els altres.

74
00:03:50,000 --> 00:03:51,000
I un amic meu em va dir,

75
00:03:51,000 --> 00:03:54,000
Edurne, tu potser no ets com tots els altres,

76
00:03:55,000 --> 00:03:58,000
tu ets diferent, però jo ja sé on ets feliç.

77
00:04:00,000 --> 00:04:03,000
Vaig anar al Broad Peak, és un dels 14 8.000,

78
00:04:04,000 --> 00:04:07,000
amb amics de veritat, i allà vaig veure la llum.

79
00:04:07,000 --> 00:04:10,000
Allà em vaig adonar que allò era el que a mi m'agradava,

80
00:04:10,000 --> 00:04:12,000
que jo no era com tothom,

81
00:04:12,000 --> 00:04:14,000
però que jo era feliç fent el que feia.

82
00:04:15,000 --> 00:04:18,000
Per això sempre dic que els 14 8.000, per mi,

83
00:04:18,000 --> 00:04:20,000
no són només 14 muntanyes,

84
00:04:21,000 --> 00:04:24,000
són molt més, són aquell camí que jo vaig triar,

85
00:04:25,000 --> 00:04:28,000
aquell camí que vaig triar des d'aquí, el que em feia feliç.

86
00:04:29,000 --> 00:04:32,000
He escrit jo el meu llibre de vida

87
00:04:33,000 --> 00:04:36,000
i he triat jo cada capítol d'aquest llibre.

88
00:04:37,000 --> 00:04:40,000
I crec que això és el més gran que pot passar a una persona.

89
00:04:50,000 --> 00:04:53,000
I crec que això és el més gran que pot passar a una persona.