Canvi i caiguda de les preposicions - Contenido educativo
Ajuste de pantallaEl ajuste de pantalla se aprecia al ver el vídeo en pantalla completa. Elige la presentación que más te guste:
Benvinguts a aquest videotutorial en el qual intentaré explicar-vos
00:00:00
el que en català es coneix com a fenomen del canvi i caiguda de preposicions.
00:00:06
És un fenomen del qual possiblement no heu sentit a parlar,
00:00:12
però bé, també hi ha la possibilitat que algun de vosaltres el conegui.
00:00:17
En aquest vídeo intentaré explicar-vos-el.
00:00:20
Llavors, comencem definint els conceptes de canvi i caiguda de preposició.
00:00:23
Què és el canvi de preposició en català?
00:00:29
Doncs el canvi de preposició és un fenomen que consisteix en la modificació
00:00:32
o en el canvi de la preposició que acompanya determinats verbs
00:00:38
quan aquests no van seguits d'un nom o d'un sintagma nominal, sinó d'un infinitiu verbal.
00:00:43
Com per exemple, en aquesta frase, confio en el meu aprovat.
00:00:49
En aquest cas, com que el complement de confiar en és el meu aprovat,
00:00:55
que és un nom o un sintagma nominal, la preposició en s'hi conserva.
00:01:00
En canvi, si construeixo la frase amb un infinitiu verbal com aprovar,
00:01:05
en català he de dir confio a aprovar l'examen.
00:01:10
És a dir, hi ha un canvi de la preposició en per la preposició a.
00:01:14
Aquest seria el primer fenomen dels quals parlarem en aquest tutorial.
00:01:20
Respecte a la definició de què és la caiguda de preposició,
00:01:25
doncs es pot definir com el fenomen que consisteix en l'eliminació,
00:01:29
és a dir, la desaparició de la preposició que acompanyi determinats verbs,
00:01:34
quan aquests no van seguits d'un sintagma nominal,
00:01:39
sinó d'una frase subordinada, encapsalada o iniciada per la conjunció que.
00:01:42
Per exemple, en la frase confio en el meu aprovat,
00:01:49
doncs igual que en la diapositiva anterior,
00:01:53
si el complement és un sintagma nominal com el meu aprovat,
00:01:56
la preposició en s'hi conserva.
00:02:00
En canvi, si construeixo la frase dient confio que aprovaré l'examen,
00:02:02
és a dir, amb una frase subordinada iniciada, encapsalada per la conjunció que,
00:02:08
en aquest cas en català, per fer-ho correctament,
00:02:14
s'ha de dir sense la preposició en.
00:02:17
Per tant, en català he de dir confio que aprovaré l'examen
00:02:20
i no pas confio en que aprovaré l'examen.
00:02:24
Un cop definits aquests dos conceptes de canvi i caiguda,
00:02:28
doncs passem a analitzar-los amb més calma.
00:02:33
Llavors, comencem recordant, perquè ja ho sabem,
00:02:37
que hi ha verbs o locucions verbals en català
00:02:41
que van acompanyats habitualment per alguna preposició.
00:02:44
Per exemple, la preposició a serien casos com els dels verbs
00:02:47
acostumar-se a alguna cosa, exposar-se a alguna cosa o tenir dret a alguna cosa.
00:02:52
Amb la preposició de, igualment, parlar d'alguna cosa,
00:02:59
adonar-se d'alguna cosa o estar orgullós d'alguna cosa.
00:03:04
Amb la preposició en, alguns exemples, pensar en alguna cosa,
00:03:09
complaures en alguna cosa, consistir en alguna cosa o confiar en alguna cosa.
00:03:14
I finalment, amb la preposició en, estar d'acord amb alguna cosa,
00:03:22
amenaçar amb alguna cosa o haver-n'hi prou amb alguna cosa.
00:03:27
És a dir, per començar ja recordem això,
00:03:34
que hi ha verbs en català que acostumen a funcionar sistemàticament
00:03:37
acompanyats o seguits d'alguna preposició.
00:03:41
En aquest vídeo ens centrarem en quatre.
00:03:44
A, de, en i amb.
00:03:47
Com a segon punt, doncs igualment sabem també que el complement dels verbs
00:03:51
de l'apartat de la diapositiva anterior pot ser
00:03:57
un substantiu o similar com, per exemple, acostumar-se al bon temps.
00:04:01
També el complement d'aquest tipus de verbs podria ser un infinitiu verbal
00:04:07
com acostumar-se a beure cervesa cada dia
00:04:11
o també podria ser una frase subordinada iniciada encapçalada per què.
00:04:15
Per exemple, acostumar-se que li diguin mentides.
00:04:21
Acostumar-se a que li diguen mentides.
00:04:25
En català la preposició A en aquest tipus de frase no s'hi ha de posar.
00:04:28
Per tant, acostumar-se a que li diguin mentides seria incorrecte
00:04:33
mentre que acostumar-se que li diguin mentides seria l'opció correcta.
00:04:37
Per tant, i recordant les dues diapositives anteriors,
00:04:43
ja tenim els dos elements que necessitem per comprendre
00:04:48
com funciona el canvi i la caiguda de preposicions.
00:04:52
Primer element, acabem de veure que hi ha verbs i locucions verbals
00:04:55
que van seguits habitualment o esporàdicament per preposicions
00:04:59
com a, en, de o amb.
00:05:03
I també sabem que aquests verbs poden anar seguits de tres tipus de complements
00:05:06
com acabem de veure en la diapositiva anterior.
00:05:11
Podria ser el complement un substantiu o sintagme equivalent,
00:05:14
podria ser un infinitiu verbal o podria ser una frase que comença per que.
00:05:18
A partir d'aquesta informació passem a analitzar
00:05:24
l'esquema de possibilitats que ens planteja la llengua
00:05:28
en aquest tipus de construccions.
00:05:32
L'esquema, perquè sigui més comprensible,
00:05:35
l'he dividit en columnes i en files.
00:05:40
Primera columna, a l'esquerra, hi tenim les quatre preposicions de les quals parlarem.
00:05:43
A, de, en i amb.
00:05:47
En la segona columna tenim exemples amb verbs que funcionen
00:05:50
amb la preposició corresponent que queda a l'esquerra.
00:05:54
Accedir a, acostumar-se a, dubtar de, queixar-se de,
00:05:57
no confiar en o tenir interès en,
00:06:03
amenaçar amb o estar d'acord amb.
00:06:07
I la part principal de l'esquema són les tres columnes que hi ha a continuació,
00:06:11
que indiquen els tres tipus de complements que poden acompanyar els verbs d'aquesta columna.
00:06:16
El complement podria ser un substantiu, pronom o sintagma nominal,
00:06:22
podria ser un infinitiu verbal o podria ser una frase encapsalada per la conjunció que.
00:06:27
Doncs tot seguit veurem com funciona amb els exemples en cada cas.
00:06:33
Comencem amb la preposició A.
00:06:37
Jo diria, hem accedit a tot.
00:06:39
Hem accedit a dir-ho o hem accedit que vinguin.
00:06:43
O amb el verb acostumar-se, m'acostumo a la calor,
00:06:48
m'acostumo a viure-hi o m'acostumo que em critiquin.
00:06:52
Com veiem, amb els verbs que van acompanyats de la preposició A,
00:06:56
si el complement és un infinitiu, la preposició A s'hi conserva, no canvia.
00:07:00
En canvi, si després del verb accedir o acostumar-se a,
00:07:05
hi ha una frase subordinada, en català la preposició A desapareix.
00:07:11
És a dir, jo no dic hem accedit a que vinguin, sinó hem accedit que vinguin,
00:07:16
o no dic m'acostumo a que em critiquin, sinó m'acostumo que em critiquin.
00:07:20
Amb la segona preposició, la preposició D, passa una mica el mateix, no?
00:07:25
Exemples, dubtava de la teoria.
00:07:30
Dubtava de venir o dubtava que vindria.
00:07:33
I amb el verb queixar-se, per exemple, es queixava de la feina,
00:07:38
es queixava de matinar o es queixava que sempre ho feien ells.
00:07:43
En aquest cas, igual que amb la preposició A,
00:07:48
la D es conserva davant el substantiu o el pronom i també davant l'infinitiu.
00:07:51
En canvi, desapareix, cau, quan la frase comença per Q.
00:07:58
Una mica diferents es comporten les dues preposicions que ens queden, EN i AM.
00:08:03
En aquest cas, observarem que tenim canvis en cada columna.
00:08:09
Per exemple, no confia en el seu pare.
00:08:13
No confia a treballar o no confia que ho acabarà.
00:08:16
En aquest cas, tenim la preposició original és EN,
00:08:21
si el complement és un infinitiu és A,
00:08:25
i si el complement és una frase que comença per Q, doncs no hi ha preposició.
00:08:28
Semblantment, amb la construcció tenir interès.
00:08:34
Per exemple, té interès en la música.
00:08:38
Té interès a estudiar música o té interès que el seu fill estudiï música.
00:08:41
És a dir, tenim la preposició original, el canvi i la desaparició caiguda.
00:08:47
Amb la preposició AM passa el mateix.
00:08:53
El va amenaçar amb l'expulsió.
00:08:56
El va amenaçar d'expulsar-lo o el va amenaçar que l'expulsaria.
00:08:59
I amb la construcció està d'acord amb el seu amic,
00:09:07
està d'acord de fer-ho o està d'acord que ho analitzi.
00:09:11
En aquest cas, igual que amb la preposició anterior, tenim canvi d'AM per DE,
00:09:16
quan és un infinitiu el complement del verb,
00:09:21
i la desaparició quan el complement és una frase que comença per Q.
00:09:23
Si ens hi fixem i ara fem qualsevol d'aquestes línies,
00:09:30
per exemple, comparant amb el castellà,
00:09:33
el castellà en totes les construccions conserva la mateixa construcció,
00:09:36
per exemple, la mateixa estructura.
00:09:40
El va amenaçar, l'amenaçó amb l'expulsió,
00:09:42
l'amenaçó amb expulsar-lo i l'amenaçó amb que l'expulsaria.
00:09:45
És a dir, en castellà aquest fenomen no el tenim,
00:09:50
mentre que en català tenim el fenomen del canvi en algun cas
00:09:52
i de la caiguda en tots els casos.
00:09:57
Llavors, un cop vist aquest esquema, doncs, en fem uns comentaris.
00:10:00
Primer, la pantalla d'aquí de l'esquerra és l'esquema que acabem de veure
00:10:06
i com a remarques, doncs, ja podeu observar que hi ha preposicions
00:10:11
que només cauen, és a dir, que només desapareixen,
00:10:16
i n'hi ha d'altres que canvien i cauen.
00:10:20
És a dir, que poden fer totes dues coses.
00:10:24
Per exemple, la preposició A i la preposició D només cauen
00:10:26
perquè no canvien davant d'un infinitiu.
00:10:30
Això ho hem vist aquí.
00:10:33
Aquí no canvien, simplement cauen o desapareixen
00:10:34
quan és una frase amb Q.
00:10:38
En canvi, les preposicions A i A sí que canvien davant d'un infinitiu,
00:10:40
i a més a més, també cauen, desapareixen davant d'una frase subordinada en capçalada per Q.
00:10:45
Ho veiem aquí, en la part de sota de l'esquema.
00:10:51
Preposicions originals.
00:10:54
Un momentet, que he anat...
00:10:57
Bé, preposicions originals, les preposicions canviades
00:11:00
i les preposicions que desapareixen.
00:11:05
Bé, ara sí, continuem amb més comentaris.
00:11:10
Llavors, a més dels casos i dels exemples que hem vist,
00:11:14
evidentment la caiguda, la desaparició d'aquestes preposicions
00:11:18
també afecta qualsevol locució prepositiva
00:11:22
de la qual formen part, com per exemple,
00:11:26
gràcies a, a fi de, abans de, des de.
00:11:29
Ho veiem amb exemples.
00:11:35
Ho hem aconseguit gràcies que tots hem lluitat.
00:11:37
Jo no dic en català, ho hem aconseguit gràcies a que tots hem lluitat,
00:11:41
sinó gràcies que tots hem lluitat.
00:11:46
Ho farem abans que arribi la nit.
00:11:48
No dic pas ho farem abans que arribi la nit.
00:11:51
I finalment, doncs, des que estudio català la meva vida és més plena.
00:11:55
No dic des de que estudio.
00:12:00
Veiem aquí també, per tant, com que hi ha la conjunció que
00:12:03
les preposicions febles a tones com a o de
00:12:08
que hi havia abans desapareixen en aquest tipus de construccions.
00:12:12
I com a punt extra, que no és del tot el punt més important en aquest tutorial,
00:12:17
la desaparició de la preposició en
00:12:25
també podria donar-se davant les conjuncions si, com i quan.
00:12:28
És a dir, no solament davant el que, sinó també davant d'aquestes.
00:12:33
Tot i que en aquests casos és voluntari.
00:12:37
És a dir, en català jo podria dir
00:12:39
pensa en si val la pena, o pensa si val la pena.
00:12:41
Podria dir, pensa en com ho faràs, o pensa com ho faràs.
00:12:45
O pensa quan ho faràs, o pensa en quan ho faràs.
00:12:50
És a dir, aquí la normativa permet
00:12:54
tant mantenir la preposició en, en aquesta construcció, com eliminar-la.
00:12:57
Què passa amb aquesta explicació que acabem de fer?
00:13:04
Doncs, al final, per a molts parlants es produeixen el que s'anomenen
00:13:08
construccions poc naturals. Ho veiem.
00:13:12
Aquests fenòmens gramaticals del canvi queiguda
00:13:15
són percebuts pels parlants i fins i tot pels estudiosos de la llengua
00:13:18
com a poc naturals i molt forçades.
00:13:23
Les construccions que originen.
00:13:27
Per aquest motiu, la mateixa gramàtica
00:13:30
recomana alternatives per evitar construccions de caiguda de preposició
00:13:33
que sonin poc naturals.
00:13:38
Vegem-ho amb un exemple.
00:13:41
Una construcció forçada en català, correcta però forçada, seria dir
00:13:44
les seves notes, o les seves bones notes, es deuen que ha estudiat molt.
00:13:49
És a dir, en aquest cas, jo no podria dir en català
00:13:55
les seves bones notes es deuen a que ha estudiat molt.
00:13:57
Evidentment, si jo dic les seves bones notes es deuen que ha estudiat molt
00:14:01
la construcció resulta forçada.
00:14:06
Per tant, la manera més habitual de fer més natural una construcció forçada
00:14:09
és la intercalació de l'expressió el fet que.
00:14:15
Ho veiem també amb un exemple.
00:14:20
Per suavitzar la construcció anterior, diria
00:14:23
les seves bones notes es deuen al fet que ha estudiat.
00:14:26
Sona menys feixuc, menys dur, que si dic directament
00:14:31
es deuen que ha estudiat molt.
00:14:36
Per tant, les seves bones notes es deuen al fet que ha estudiat molt.
00:14:38
En tot cas, si us hi fixeu, la intercalació de l'expressió
00:14:43
el fet que, no ens evita la caiguda de la preposició
00:14:47
sinó que la posposa, ho comprovem.
00:14:52
En la primera frase he hagut d'eliminar la preposició a
00:14:55
les seves bones notes es deuen que ha estudiat molt.
00:14:59
Si utilitzo la frase amb la construcció el fet que
00:15:03
sona més suau, sona més natural, però així i tot
00:15:08
també hi ha una preposició de que desapareix.
00:15:14
Per exemple, jo no dic les seves bones notes es deuen al fet que ha estudiat molt
00:15:18
sinó les seves bones notes es deuen al fet que ha estudiat molt.
00:15:24
És a dir, en realitat el que faig quan introdueixo en la frase
00:15:29
una expressió o l'expressió el fet que o semblant o similar
00:15:33
el que faig no és eliminar la caiguda de preposició
00:15:38
sinó posposar-la i la posposo a la construcció
00:15:42
el fet de que, dient simplement el fet que ha estudiat molt sense el ben.
00:15:47
Bé, a partir d'ara les següents diapositives seran bàsicament
00:15:54
exemples d'aquest fenomen, llavors simplement perquè hi reflexioneu.
00:16:00
Primer comencem amb exemples de la caiguda de A i M.
00:16:04
Jo dic un noi acostumat a tot i, com a caiguda,
00:16:08
un noi acostumat que li facin tot.
00:16:14
Tenir dret a una pensió. Tenir dret que et paguin una pensió.
00:16:18
Exposar-se a un risc. Exposar-se que l'insultin.
00:16:25
Ajudar a l'envelliment. Ajudar a fer que la casa sigui més bonica.
00:16:32
En aquest cas, l'expressió introduïda és a fer.
00:16:39
No dic ajudar que la casa sigui més bonica.
00:16:43
Ajudar a fer que la casa sigui més bonica.
00:16:46
És a dir, com veieu, de vegades podem buscar altres recursos
00:16:49
que no siguin exactament l'expressió ajudar al fet que la casa,
00:16:53
sinó ajudar a fer que la casa sigui més bonica, per exemple.
00:16:58
Després tenim triomfa gràcies a l'esforç.
00:17:02
Doncs triomfa gràcies al fet que s'ha esforçat.
00:17:06
Parlaven d'allò. Parlaven que farien tal cosa.
00:17:11
Adonar-se de la seva situació. Adonar-se que es trobava malament.
00:17:16
Abans del casament. Abans que es casi.
00:17:23
I finalment, l'error prové de la ineficàcia.
00:17:30
L'error prové del fet que han estat ineficaços.
00:17:34
És a dir, en aquesta frase, l'error prové del fet que han estat ineficaços.
00:17:39
I en aquesta, triomfa gràcies al fet que s'ha esforçat,
00:17:44
tenim el recurs d'intercalar-hi la construcció de l'expressió al fet que.
00:17:47
Mentre que en aquesta frase, per exemple, simplement hem introduït un complement a moda d'infinitiu verbal.
00:17:53
Ajudar a fer que la casa sigui més bonica.
00:18:00
Un cop vistos aquells exemples de la caiguda,
00:18:05
ara passem a veure exemples de canvi i caiguda.
00:18:10
És a dir, de les preposicions en i amb,
00:18:13
que estan afectades tant pel fenomen del canvi com pel fenomen de la caiguda.
00:18:16
Llavors, per exemple, pensa en mi,
00:18:22
pensa a venir, o pensa de venir,
00:18:24
o pensa que has de venir.
00:18:28
Es complauen en les festes.
00:18:30
Es complauen a fer festes, o es complauen de fer festes,
00:18:33
o es complauen que els inviti.
00:18:38
Bé, com veieu, en algun cas,
00:18:42
la preposició que va davant de l'infinitiu té una certa flexibilitat.
00:18:45
Podria ser a o de.
00:18:51
És a dir, la gramàtica, la normativa,
00:18:53
permet totes dues preposicions en aquests casos,
00:18:55
encara que estrictament,
00:18:59
quan la preposició en d'aquesta frase es canvia,
00:19:01
ha de canviar principalment per la preposició a.
00:19:04
En aquest cas, sempre és correcte.
00:19:07
Continuem amb més exemples.
00:19:09
Tinc interès en l'exposició.
00:19:11
Tinc interès a veure això o de veure això.
00:19:13
I tinc interès que ho vegis.
00:19:17
Confia en l'èxit.
00:19:20
Confia de sortir-se'n
00:19:22
o confia que tindrà èxit.
00:19:25
Estic d'acord en això o amb això.
00:19:28
Estic d'acord a fer-ho o estic d'acord de fer-ho.
00:19:32
O estic d'acord que vinguis.
00:19:36
Consisteix en la participació.
00:19:39
Consisteix a participar o consisteix a fer participar.
00:19:42
Consisteix en el fet que participi.
00:19:48
Ves amb compte amb això.
00:19:52
Ves amb compte de no errar
00:19:55
o ves amb compte a no errar
00:19:58
i ves amb compte que no erris.
00:20:00
L'amenaça amb l'expulsió.
00:20:04
Bé, l'amenaça d'expulsar-lo.
00:20:06
I l'amenaça que l'expulsarà
00:20:09
o l'amenaça dient que l'expulsarà.
00:20:11
Com veieu, també puc introduir un gerundi
00:20:15
com dient que o fent que
00:20:19
de manera que la construcció queda més natural
00:20:22
dient l'amenaça, dient que l'expulsarà
00:20:25
que no pas si dic directament l'amenaça que l'expulsarà.
00:20:28
Bé, i un altre exemple.
00:20:33
N'hi ha prou amb això.
00:20:35
N'hi ha prou de reproduir-ho o n'hi ha prou a reproduir-ho.
00:20:38
I n'hi ha prou que ho reprodueixis.
00:20:43
Bé, amb aquests exemples repartits en tres columnes
00:20:46
recordem l'estructura original
00:20:49
amb les preposicions originals
00:20:52
recordem l'estructura amb les preposicions canviades
00:20:54
i recordem l'estructura amb la caiguda
00:20:58
amb la desaparició de la preposició.
00:21:02
Bé, com a penúltima diapositiva
00:21:06
doncs comparteixo amb vosaltres altres exemples
00:21:09
més subtils d'aquest fenomen.
00:21:12
Per exemple, estic a l'espera que vingui.
00:21:15
En català no dic estic a l'espera de que vingui
00:21:18
sinó estic a l'espera que vingui.
00:21:21
Tinc la seguretat que guanyarem.
00:21:24
No dic pas tinc la seguretat de que guanyarem.
00:21:26
S'ha quedat admirat que ho fes tan bé.
00:21:30
No dic en català s'ha quedat admirat que ho fes tan bé.
00:21:34
He al·lucinat que acabés tan ràpidament.
00:21:38
En català no és correcte dir
00:21:41
he al·lucinat amb que acabés tan ràpidament.
00:21:43
Ens hem tornat bojos d'alegria que tornés.
00:21:47
No dic ens hem tornat bojos d'alegria de que tornés.
00:21:51
Encara hi ha possibilitats que rectifiquin.
00:21:55
I no pas encara hi ha possibilitats de que rectifiquin.
00:21:59
Després que arribés i abans que marxés.
00:22:03
No dic després de que arribés ni abans de que marxés.
00:22:07
Bé, aquest de hauria d'anar en vermell, evidentment.
00:22:12
Som a les portes que comenci el recompte electoral, per exemple.
00:22:16
Jo no dic pas som a les portes de que comenci
00:22:21
sinó som a les portes que comenci.
00:22:25
I finalment, doncs, és una persona obsessionada a estudiar.
00:22:27
No dic obsessionada en estudiar.
00:22:32
Aquí hi ha un fenomen també de canvi de preposició d'en per en.
00:22:35
Bé, com veieu, la llengua planteja moltíssimes situacions
00:22:40
en les quals es podria aplicar aquest fenomen del canvi i de la caiguda
00:22:44
que confio que us hagi quedat més clar amb aquest tutorial.
00:22:49
Per acabar ho faig amb algunes conclusions.
00:22:54
La primera, bé, conclusions o reflexions.
00:22:57
Us dic que el canvi i la caiguda de les preposicions
00:23:00
és un dels aspectes gramaticals de la llengua que més controversies,
00:23:04
que més polèmiques creen.
00:23:08
Perquè la immensa, la gran majoria de parlants del català
00:23:10
no respecten aquest punt gramatical.
00:23:13
És a dir, que parlen habitualment sense fer ni canvis ni caigudes de preposició.
00:23:16
En segon lloc, i per aquest motiu,
00:23:22
la nova gramàtica del català, publicada l'any 2016,
00:23:25
es mostra molt tolerant amb el fet que
00:23:29
els parlants en un registre normal de llengua
00:23:32
no segueixin les normes que hem comentat en les diapositives anteriors.
00:23:35
En tot cas, la mateixa gramàtica sí que recomana
00:23:40
seguir aquestes normes en un registre culte de llengua.
00:23:44
Per tant, i com a última conclusió,
00:23:49
us diré que com a alumnes de català del nivell B2-2
00:23:51
la qüestió que acabem d'explicar en aquesta lliçó
00:23:54
no és ni de bon tros la més important del curs,
00:23:57
però és evident que es tracta d'un tema que ja heu de començar a conèixer
00:24:00
i de mica en mica a posar en pràctica,
00:24:04
especialment per escrit i en escrits que tinguin un registre ja una mica més formal.
00:24:07
Bé, i això és tot.
00:24:14
Si teniu alguna pregunta o algun dubte,
00:24:16
doncs ja me les podreu plantejar o en persona,
00:24:18
o per correu, o com vulgueu.
00:24:23
D'acord? Moltes gràcies
00:24:25
i espero que hagi quedat una mica més clar
00:24:27
aquest tema del canvi i la caiguda de les preposicions.
00:24:29
- Idioma/s:
- catalán
- Subido por:
- Fernando B.
- Licencia:
- Todos los derechos reservados
- Visualizaciones:
- 9
- Fecha:
- 24 de octubre de 2022 - 12:21
- Visibilidad:
- Clave
- Centro:
- EOI E.O.I. JESÚS MAESTRO
- Duración:
- 24′ 32″
- Relación de aspecto:
- 1.78:1
- Resolución:
- 1920x1080 píxeles
- Tamaño:
- 71.45 MBytes
